L’ODI MAI NO POT SER BO

L’ODI MAI NO POT SER BO

  • 18/08/2017

Sàvies paraules les del filòsof Baruch Spinoza, que a la proposició XlV de la seva Ètica, intitulada «L’odi mai no pot ser bo», ens diu: «L’enveja, la irrisió, el menyspreu, la ira, la venjança i la resta d’afectes que remeten…

EL NAIXEMENT LITERARI DEL REI ARTUR

EL NAIXEMENT LITERARI DEL REI ARTUR

  • 17/01/2017

Amb el pretext de presentar-vos el nou Xic “Contes amb història. Des de l’Antic Egipte fins a l’actualitat”, us volem donar a conèixer el naixement literari del rei Artur, que com podreu comprovar a continuació, va ser força extravagant: “Al…

EL WILDE MÉS PROVOCATIU

EL WILDE MÉS PROVOCATIU

  • 11/10/2016

Algunes sentències del dandi Oscar Wilde poden semblar, a primer cop d’ull, autèntiques astracanades. Malgrat tot, no us sembla que la seva ironia amaga grans dosis de veritat? «El primer deure de la vida és ser tan artificiós com es…

IMATGE I PARAULA A L’ANTIC EGIPTE

IMATGE I PARAULA A L’ANTIC EGIPTE

  • 07/10/2016

Una interessant reflexió d’Ogden Goelet tot comentant el Llibre dels Morts “A lo largo de los siglos el predominio visual de la imagen sobre el texto continuó creciendo hasta que, durante las etapas finales del desarrollo del Libro de los…

LA VALENTIA D’OSCAR WILDE

LA VALENTIA D’OSCAR WILDE

  • 30/09/2016

Oscar Wilde, nascut a Dublin l’any 1854 i mort a París l’any 1900, fou un novel·lista extraordinari. En les seves obres, i també assaigs, hi podem trobar sentències d’allò més fines. Aquesta cèlebre frase es troba en el «Pròleg» d’una…

LA MILLOR MANERA DE SER FELIÇOS

LA MILLOR MANERA DE SER FELIÇOS

  • 28/09/2016

John Stuart Mill (1806-1873) és un dels filòsofs més importants del segle xix; malauradament, és força desconegut a casa nostra. Aquest pensador utilitarista fou un dels pares del liberalisme polític i econòmic. En aquest fragment, Mill ens parla de la…

LA CULTURA, UN ANTÍDOT CONTRA LA BARBÀRIE?

  • 27/09/2016

George Steiner (1929), un intel·lectual de primer ordre, constata un fet molt trasbalsador: «La barbàrie va prevaler en la terra mateixa de l’humanisme cristià, de la cultura renaixentista i del racionalisme clàssic. Sabem que alguns dels homes que conceberen i…

KANDINSKY, ENTRE PINTURA I MÚSICA

KANDINSKY, ENTRE PINTURA I MÚSICA

  • 26/09/2016

En efecte, hom reconeix a Kandinsky com a un extraordinari i revolucionari pintor. Tanmateix, en la seva obra pictòrica la música també hi és ben present. Els seus quadres gairebé sempre propicien experiències sinestèsiques: els colors evoquen sons i el…

ELS DIFERENTS ROSTRES DEL GRAN RENAIXEMENT

ELS DIFERENTS ROSTRES DEL GRAN RENAIXEMENT

  • 23/09/2016

Us heu preguntat mai què hi ha en comú entre la Gioconda de Leonardo i La boda al camp de Brueghel? O entre la música de Gesualdo i la de Palestrina? O entre el Naixement de Venus de Botticelli i…

ÉS MÉS FÀCIL NO SER DOLENT QUE SER BO

ÉS MÉS FÀCIL NO SER DOLENT QUE SER BO

  • 21/09/2016

El polèmic filòsof Peter Singer ens torna a col·locar entre l’espasa i la paret: «No és difícil per a la majoria de nosaltres actuar d’acord amb una regla que vagi en contra de matar la gent: és, per altra banda,…

BLOW UP Y CORTÁZAR

  • 20/09/2016

En su excelente film Blow up, Antonioni cuenta cómo un fotógrafo desmonta sin querer un asesinato, realizando tomas del lugar del crimen. La idea fue tomada de un relato de Julio Cortázar, “Las babas del diablo”, en el que el…

L’OBJECTE DE LA PINTURA

L’OBJECTE DE LA PINTURA

  • 19/09/2016

En el món de la Història de l’Art existeix una cèlebre polèmica: de quins objectes s’ha d’ocupar el pintor? Tot objecte és digne de ser pintat? O n’hi ha de privilegiats? Eugène Delacroix (1798-1863), l’artista que va pintar l’emblemàtica La…

QUÈ ÉS, EN REALITAT, L’HOME?

QUÈ ÉS, EN REALITAT, L’HOME?

  • 16/09/2016

Victor Frankl (1905-1997), metge psiquiatre, va ser internat en diversos camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Allí va poder observar la naturalesa humana en tota la seva profunditat. Aquests fragments corresponen a L’home a la recerca de…

HUMANISME I LLIBERTAT

HUMANISME I LLIBERTAT

  • 15/09/2016

Aquest magnífic fragment correspon al Discurs sobre la dignitat de l’home. Fou escrit l’any 1486 per un dels màxims exponents de l’humanisme renaixentista, Pico de la Mirandola (1463-1494). «No t’hem atorgat, Adam, ni un lloc concret, ni una aparença pròpia,…

ELS SIMIS SÓN PERSONES?

ELS SIMIS SÓN PERSONES?

  • 13/09/2016

Diu el filòsof australià Peter Singer (1946): «En els últims 200 anys, l’esclavatge ha quedat escombrat o virtualment escombrat de la faç de la Terra; i amb ell ha desaparegut la idea que els éssers humans puguin ser propietat de…

INSTRUCCIONS PER A UNA VIDA…”IDEAL”?

INSTRUCCIONS PER A UNA VIDA…”IDEAL”?

  • 12/09/2016

Ostraca Deir el –Medina «No controlis a la teva dona a casa seva quan saps que és eficient. No li diguis: “On és això? Agafa-ho!”, quan ella ho ha col·locat al seu lloc. Que el teu ull observi en silenci.…

UN BOCÍ DE LA NOSTRA HISTÒRIA

UN BOCÍ DE LA NOSTRA HISTÒRIA

  • 08/09/2016

Us presentem un dels paràgrafs introductoris de la Història del Rec Comtal, un llibre escrit per Enric H. March, professor de la nostra escola: “El Rec Comtal és, probablement, una de les infraestructures humanes de la ciutat de Barcelona que…

LA LLUM A L’INTERIOR DE SAINT-DENÍS

LA LLUM A L’INTERIOR DE SAINT-DENÍS

  • 07/09/2016

Una de les personalitats que van permetre el desenvolupament de l’arquitectura gòtica als darrers segles de l’Edat Mitjana va ser l’abat benedictí Suger, inspirat per Hug de Cluny que considerava que l’abadia havia de ser l’exemple a la Terra de la glòria…

UNA REFLEXIÓ POÈTICA SOBRE LA MORT

UNA REFLEXIÓ POÈTICA SOBRE LA MORT

  • 05/09/2016

La poetessa Maria Mercè Marçal (1952-1998) va definir la mort d’aquesta manera a Raó del cos. Només és a l’abast dels grans poetes dir tantes coses amb poques paraules. Morir: potser només perdre forma i contorns desfer-se, ser xuclada endins…

LA MILLOR MEDICINA PER A L’ÀNIMA

LA MILLOR MEDICINA PER A L’ÀNIMA

  • 01/09/2016

Deia el filòsof Epicur (341 a.C-270 a.C): «Que ningú, mentre sigui jove, es mostri refractari a filosofar, ni, arribats a vell, de filosofar es cansi. Perquè, per assolir la salut de l’ànima, mai som ni massa vells ni massa joves».…