L’ODI MAI NO POT SER BO
Sàvies paraules les del filòsof Baruch Spinoza, que a la proposició XlV de la seva Ètica, intitulada «L’odi mai no pot ser bo», ens diu:
«L’enveja, la irrisió, el menyspreu, la ira, la venjança i la resta d’afectes que remeten a l’odi, o neixen d’aquest, són dolents…Tot allò que volem en virtut de l’odi que ens afecta, és deshonest, i a l’Estat resulta injust…Cap ésser diví, ni ningú que no sigui un envejós, pot delir-se amb la meva impotència i desgràcia, ni pot tenir per virtuoses les llàgrimes, els plors, la por i altres coses per l’estil, que són senyals d’un ànim impotent. Ben al contrari: com més gran és l’alegria que ens afecta, més gran és la perfecció a la que passem, és a dir, necessàriament participem més de la naturalesa divina».