Joan Salvat-Papasseit, L’irradiador del port i les gavines

Passional al metro

(Reflex n.º 1)

Antínoüs             donzell príap perdut
i una rosa als llavis que el guia en la nit

Mireu si brillen els seus ulls
que Penèlope es deixa de la roba
i s’esllangueix de rostre com una cera verge

Antínoüs és en la fosca               i una rosa als llavis
que li vol fer vilesa
.                                   d’enamorar Penèlope
.                                   l’esquerpa

Antínoüs s’ha menjada
.                                           lentament

   UNA ROSA

− justament en passant sota la serp del Sena direcció
Saint-Lazare

Jorge Luís Borges, La biblioteca de Babel

El primero: La Biblioteca existe ab aeterno. De esa verdad cuyo corolario inmediato es la eternidad futura del mundo, ninguna mente razonable puede dudar. El hombre, el imperfecto bibliotecario, puede ser obra del azar o de los demiurgos malévolos; el universo, con su elegante dotación de anaqueles, de tomos enigmáticos, de infatigables escaleras para el viajero y de letrinas para el bibliotecario sentado, sólo puede ser obra de un dios. Para percibir la distancia que hay entre lo divino y lo humano, basta comparar estos rudos símbolos trémulos que mi falible mano garabatea en la tapa de un libro, con las letras orgánicas del interior: puntuales, delicadas, negrísimas, inimitablemente simétricas.

***

I, per acabar, una recomanació musical. Aquí teniu un dels fragments més bells de la història de l’òpera. Pertany a El cavaller de la rosa de Richard Strauss, i es tracta del moment en què Octavian entrega una rosa d’argent a Sophie; entre ambdós naixerà, aleshores, la passió amorosa.

Aprofitem l’ocasió per recordar-vos que el proper dimarts 25 d’abril a les 19h celebrarem Sant Jordi a l’escola amb una xerrada gratuïta sobre dues obres, una novel·la i un assaig, de gran actualitat.

Acte de Sant Jordi